dissabte, 9 de novembre del 2013

LA GRAN FÀBRICA DE LES PARAULES


Títol: La gran fàbrica de paraules 
Autor: Agnes de Lestrade 
Il·lustrudora: Valeria Docampo 
Editorial: Sleepyslaps 
Edat recomanada: totes les edats

Hi ha un país on la gent gairebé no parla. En aquest estrany país, s'han de comprar i empassar les paraules per poder-les pronunciar. En Dídac necessita paraules per obrir el seu cor a la bonica Aura. Peò, quines triar? Perquè, per a dir el que vol dir a l'Aura, cal una fortuna! No es pot pas equivocar...
Un text poètic de l'Agnès de Lestrade, il.lustrat amb el talent i la imaginació de la Valeria Docampo. Un regal pels ulls i les orelles! Una oda a la màgia de les paraules i una bella història d'amor.



 “Hi ha un país on la gent gairebé no parla.
És el país de la gran fàbrica de les paraules”

Aixa comença aquest conte darrere del qual s’amaga una bonica i tendra història d’amor, la d’un nen romàntic i somiador, en Dídac, que viu en un país on la gent quasi ve no parla. En el país d’en Dídac les paraules s’han de comprar per poder-les pronunciar i algunes, les més importants, són molt i molt cares i només estan a l’abast dels més rics. Us ho podeu imaginar? Què passaria si volguéssim expressar sentiments molt intensos però no poguéssim disposar de les paraules que desitgem utilitzar? En Dídac té aquest problema. Necessita aconseguir paraules per obrir el cor a la preciosa Aura, la seva estimada. Li agradaria molt dir-li “T’estimo”, però no té prous diners a la guardiola per comprar aquest mot. És així com es planteja, amb molta cura, les paraules que vol escollir, no pot equivocar-se. És més, ha de competir amb el veí de l’Aura, un noi ric que pot disposar de totes les paraules que desitja. Pot dir-li coses tan boniques que quan es creua amb la noia a l’escala, fins i tot pot malbaratar paraules… cosa totalment impensable per al nostre pobre protagonista. En Dídac però, descobrirà que la manera de pronunciar les paraules pot arribar a ser més important que les paraules per si mateixes; és Aixa com utilitzant mots aparentment senzills i insignificants com “pols”, “cirera” i “cadira” serà capaç d’enamorar a l’Aura. Per a la noia aquests tres mots significaran molt més del que realment representen perquè l’amor  amb què en Dídac les hi regala les fa immenses.
En el fons doncs, és una meravellosa història poètica sobre el valor que podem arribar a donar a les paraules que pronunciem.