Molsa és un gos que, sense entendre el perquè de les guerres, ha vist com la seva llar i la família amb qui vivia desapareix en caure una bomba que ho destrueix tot. Entre les runes, busca sense èxit els seus dos nens, la Janinka i en Mirek. Però tot i que fuig per salvar la vida, i va passant per desventures i amos de la més variada condició (un circ de feres, un camp de concentració…), la sensació de pèrdua no desapareix i continua buscant en cada olor els seus nens… I si potser es van salvar del bombardeig?
Hi ha un país on la gent gairebé no parla.
En aquest estrany país, s'han de comprar i empassar les paraules per poder-les
pronunciar. En Dídac necessita paraules per obrir el seu cor a la bonica Aura.
Peò, quines triar? Perquè, per a dir el que vol dir a l'Aura, cal una fortuna!
No es pot pas equivocar... Un text poètic de l'Agnès de Lestrade,
il.lustrat amb el talent i la imaginació de la Valeria Docampo.
Un regal pels ulls i les orelles! Una oda a la màgia de les paraules i una
bella història d'amor.
“Hi ha un país on la gent
gairebé no parla.
És el país de la gran fàbrica
de les paraules”
Aixa comença aquest conte darrere del qual s’amaga una bonica i tendra història
d’amor, la d’un nen romàntic i somiador, en Dídac, que viu en un país on la
gent quasi ve no parla. En el país d’en Dídac les paraules s’han de comprar per
poder-les pronunciar i algunes, les més importants, són molt i molt cares i només
estan a l’abast dels més rics. Us ho podeu imaginar? Què passaria si volguéssim
expressar sentiments molt intensos però no poguéssim disposar de les paraules
que desitgem utilitzar? En Dídac té aquest problema. Necessita aconseguir
paraules per obrir el cor a la preciosa Aura, la seva estimada. Li agradaria
molt dir-li “T’estimo”, però no té prous diners a la guardiola per comprar
aquest mot. És així com es planteja, amb molta cura, les paraules que vol
escollir, no pot equivocar-se. És més, ha de competir amb el veí de l’Aura, un
noi ric que pot disposar de totes les paraules que desitja. Pot dir-li coses
tan boniques que quan es creua amb la noia a l’escala, fins i tot pot
malbaratar paraules… cosa totalment impensable per al nostre pobre protagonista.
En Dídac però, descobrirà que la manera de pronunciar les paraules pot arribar
a ser més important que les paraules per si mateixes; és Aixa com utilitzant
mots aparentment senzills i insignificants com “pols”, “cirera” i “cadira” serà
capaç d’enamorar a l’Aura. Per a la noia aquests tres mots significaran molt més
del que realment representen perquè l’amor
amb què en Dídac les hi regala les fa immenses.
En el fons doncs, és una meravellosa història poètica sobre el valor que
podem arribar a donar a les paraules que pronunciem.
Títol: El pollastre esplomatAutor i il·lustrador: Chih-Yuan ChenEditorial: ThueEdat recomanenada: a partir de 4 anys
Va néixer un pollastre esplomat el qual ignoraven els altres pollastres. Un dia, va ensopegar, va quedar empastifat de fang, se li van enganxar tot tipus de fulles, papers i coses. La seva nova imatge va triomfar d’allò més entre les aus de corral. Un conte sobre com són d’enganyoses, les aparences.
